R-cas, Perpinyà

amb la MIREIA ZANTOP

Dins el context de la biennal d’art contemporani Festival R-CAS #7 -Rencontre de Créateurs Actuels et singulières- de Perpinyà, les nostres -diguem-ne- gotes segueixen el seu periple: Sant Pere de Ribes, Cuenca, València, Alcover, Mieres, Girona, Tarragona i ara Perpinyà.

Aquest cop, reconegut el lloc (una antiga nau industrial reconvertida en centre d’art: Acentmètresducentredumonde), les set gotes, set, s’organitzen de manera molt més compacta, molt més propera, formant un grup, apropant-se a l’escultura. No obren, ni creen paisatge si no que generen espai al seu voltant. Gotes que cauen en una espiral ascendent.

Convidats pel programa transfronterer de col·laboració entre el Festival Inund’Art de Girona i l’R-Cas de Perpinyà i amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull en el seu programa de recolzament als desplaçaments en l’àmbit de les arts visuals, el disseny i l’arquitecura.

re7

amb la MIREIA ZANTOP

El BUNKER, un espai de recerca i creació al voltant de l’acció artística de carrer, ens convida a reformular una instal·lació per formar part de la seva segona edició.

Les nostres SET gotes gironines peregrinen cap a Tarragona i s’instal·len penjades per entre les palmeres, vora el majestuós Balcó del Mediterrani. Passeig, gotes, palmeres i un mar blau lluminós, d’horitzó ben alt. Set, reSet o 7 o reset Oh Re Set, qui sap.

Presències en tot cas lleugeres i matèriques a l’espai públic obert; presències que afegeixen -o s’afegeixen a- una dimensió; possibles enformacions de l’informal; regals per l’esperit del vianant i l’estadà. Entre l’horitzontalitat afalagadora del Passeig, amb la seva projecció amplíssima i la pauta de verticals fosques i nues, de fanals i troncs de palmera, suren, ballen, interpel·len, són i no són aquesta mena d’éssers-no éssers en la seva organicitat seca. Uns sorollets de vímets sec bressolats al sol per la brisa mediterrània de finals de Primavera.

La Cia La Im-Perfecta hi dansa i passen coses.

7. gotAgota

amb la MIREIA ZANTOP

Dins i pel XVIIIè Festival INNUND’ART de Girona

Formalment, per una banda retem homenatge als grans ponts de les capitals fluvials europees, als ponts clàssics i orgullosos, celebrants del seu ser pont, del seu ser lloc. Amb una estructura ordenada, pautada, pausada, alentim el trànsit i suggerim estada.

Ressonen objectes en una dimensió lleugerament alterada, en una relació altra. El pont, la canya de pescar i la gota. Parlem d’aigua, d’estructura, de fragilitat i de límit; de la realitat flexible, de la submissió agònica. De l’element i de la seva expressió mínima, tan significant; de singularitat essencial i bellesa col·lectiva.

De l’actualitat i de la consciència nuvolosa viva, en accelerat redimensionat mutant i permutant, al fil se’ns hi enganxaran la sequera, l’escassetat i el canvi climàtic, i en penjarà l’artesania com a refugi de l’esperit en la tempesta de la producció massiva, desfermada i exorbitant amb la qual ens aboquem a l’ofec. Set.  

Hilari(um)

Festival Land Art i instal·lacions efímeres de Cardedeu

Set… PLOPP DifrACCIÓ amb la MIREIA ZANTOP

[…] I ara és el moment que arribin a terra, a la terra de veritat, al camp. I es disseminin. Com les ones en i
amb què vivim […]

Fotografies del making of de la Marisol Hospido.

Sempre hem treballat en la cocreació i coproducció d’obres inèdites i úniques i originals, aquesta obra
té un inici i una narrativa pròpia que, segons el context, ha evolucionat i ha près diferents formes i
sentits, de manera que uns elements comuns s’han configurat o constel·lat en metàfores i
composicions canviants. La pròpia peça ens ha posat al davant el repte de totes les erres de la
sostenibilitat: per ser essent reutilitzada, reciclada, reformulada, reintegrada i resituada en el relat que
vol generar.

Nit de Museus 2024

Durant la nit de Museus 2024 es produeix el DESCENDIMENT DE LA/ES SET.

El projecte SET -iniciat a Girona l’any 23- fa escala a la sessió itinerant del PARLEM CONTEMPORANI?, el cicle d’arts visuals del Convent de les Arts d’Alcover. Les set gotes de vímet, nascudes per penjar sobre l’Onyar, en un context gairebé de ritual per la pluja, s’instal·len a les fornícules de la façana de l’església Nova d’Alcover. En paral·lel al seu descendiment per ser portades en processó fins al Convent, a les fornícules inferiors transcorre l’acció sonora de la Mireia Zantop: un paisatge sonor de diferents expressions de gotes d’aigua generades in situ i en directe.

ELS CAMINS DE L’AIGUA… i el PAPER

PROJECTE MUSEOGRÀFIC DEL MOLI DEL RACÓ DE LA RIBA.

amb l’Ester Magrinyà a cura dels continguts

Centre d’interpretació de l’aigua com a força motriu de la indústria del paper i motor de desenvolupament i d’identitat de la Riba, a l’Alt Camp.

Projecte integral de disseny de continguts, imatge i museografia.

Cofinançat per l’Ajuntament de La Riba i els fons Leader europeus.

El projecte no hauria estat possible sense un magnífic equip d’industrials compromesos:

Antònio Magrané, pintura

Rubèn Gaya, fusteria

Miquel Àngel Girona – Maniteg, serralleria

Dimas Balaguer i Jordi Ribellas, Impremta

Edgar Calabuig i Patri Flores, maquetisme

Anton Migó, Instal·lacions

Joan Serrano, Carme Ortega i Eudald Serrano, audiovisuals

Josep Arenas, paleteria

Ni la tenacitat envejable de l’alcalde de La Riba, el sr. Josep Fort.

EMMA

Nova senyalística per a l’Escola de Música municipal d’Alcover.

L’encàrrec consistia en dissenyar un tòtem, placa o similar per donar visibilitat a l’Escola de Música, una escola de música en franc creixement, que necessitava significar-se a l’espai públic com a centre d’activitat que és.

La proposta consisteix en utilitzar el propi edifici com a element significatiu, fusionant el nom i la cosa. S’aprofita per fer un rentat de cara a la torreta i incorporar aquest equipament municipal a una imatge de conjunt de poble, a través del grana corporatiu.

bóta de carnaval

Tarragona 2023

Antigament, a Tarragona, el gremi de boters oferia a la ciutat una gran bóta plena de vi per a la celebració del Carnaval.

Aquest element es va recuperar, convertint-se però en simbòlic, amb la instal·lació i crema de la Bóta monumental a la plaça de la Font, cap als anys ’80 del segle passat.

D’aleshores ençà, la sàtira ha guanyat terreny a la monumentalitat, i la proposta d’enguany podria ben ser la cirereta d’aquest procés.

Entre l’autoburla i el crit d’auxili, un cub oculta la pràctica totalitat de la bóta, excepte la part baixa, que està pintada en blanc i negre, amb un patró que tant  podria ser un codi binari com una expressió ètnica precal·ligràfica. Les quatre cares verticals del cub, negres, funcionen a nivell de comunicació com el món digital quotidià, canviant el desplaçament lateral del polze per la circumval·lació física d’un element totèmic, al bell mig d’un espai humà de 2000 anys.

Per si no n’hi hagués prou, els missatges que hi apareixen emulen els vels administratius amb que la societat contemporània està embolcallant l’existència crua, portant-nos a través de l’omnipresent interpel·lació de la publicitat, les instruccions, i la sacrosanta seguretat com a coartada a exactament enlloc, una mena d’autoretrat de la nostra ruqueria.

PILOTADES

MEMORIAL CENTENARI CLUB ESPORTIU ALCOVER

Pel que fa a la natura de l’objecte, sorgeix, gairebé inevitablement, el referent de les grans columnes commemoratives monumentals, especialment aquelles que són narratives; la Columna trajana o la de Marc Aureli a Roma i la Vendôme a Paris, en són tres exponents icònics. S’explica una història lineal, ascendint en helicoïde pel fust de la columna. […]

Pel que fa al contingut s’empra la idea de treballar aquest centenari des de l’acumulació de memòria, des de l’emprempta literal de l’objecte essencial que fa de fil conductor a tota aquest pòsit de memòries individuals i col·lectives, la pilota: la pilotada.

…en construcció

Nits d’Aielo i Arts

17, 18 i 19 de Juny del 2022

“En realitat, el mite grec s’equivoca. No va ser Orfeu qui va ensenyar la música als animals, si no al revés.” 

Bernie Krause

La tercera aparició dels globus inspiracionals, fruit de la clausura de la trilogia pandèrica o pancabòrica, es produeix per invitació al magnífic festival Nits d’Aielo i Art.

Nits d’Aielo i Arts és un festival d’Art Sonor, que s’esdevé a Aielo de Malferit, poble de prop de 5000 habitants de la Vall d’Albaida. Neix el 1996 del ventre del músic, compositor, filòsof i artista sonor Llorenç Barber. Aquesta 24a Edició ha estat dirigida per l’etnomusicòloga, antropòloga i artista sonora Montserrat Palacios.

Subscriure's

Si vols rebre un avís quan hi hagi novetats.

Join other followers: