re7

amb la MIREIA ZANTOP

El BUNKER, un espai de recerca i creació al voltant de l’acció artística de carrer, ens convida a reformular una instal·lació per formar part de la seva segona edició.

Les nostres SET gotes gironines peregrinen cap a Tarragona i s’instal·len penjades per entre les palmeres, vora el majestuós Balcó del Mediterrani. Passeig, gotes, palmeres i un mar blau lluminós, d’horitzó ben alt. Set, reSet o 7 o reset Oh Re Set, qui sap.

Presències en tot cas lleugeres i matèriques a l’espai públic obert; presències que afegeixen -o s’afegeixen a- una dimensió; possibles enformacions de l’informal; regals per l’esperit del vianant i l’estadà. Entre l’horitzontalitat afalagadora del Passeig, amb la seva projecció amplíssima i la pauta de verticals fosques i nues, de fanals i troncs de palmera, suren, ballen, interpel·len, són i no són aquesta mena d’éssers-no éssers en la seva organicitat seca. Uns sorollets de vímets sec bressolats al sol per la brisa mediterrània de finals de Primavera.

La Cia La Im-Perfecta hi dansa i passen coses.

7. gotAgota

amb la MIREIA ZANTOP

Dins i pel XVIIIè Festival INNUND’ART de Girona

Formalment, per una banda retem homenatge als grans ponts de les capitals fluvials europees, als ponts clàssics i orgullosos, celebrants del seu ser pont, del seu ser lloc. Amb una estructura ordenada, pautada, pausada, alentim el trànsit i suggerim estada.

Ressonen objectes en una dimensió lleugerament alterada, en una relació altra. El pont, la canya de pescar i la gota. Parlem d’aigua, d’estructura, de fragilitat i de límit; de la realitat flexible, de la submissió agònica. De l’element i de la seva expressió mínima, tan significant; de singularitat essencial i bellesa col·lectiva.

De l’actualitat i de la consciència nuvolosa viva, en accelerat redimensionat mutant i permutant, al fil se’ns hi enganxaran la sequera, l’escassetat i el canvi climàtic, i en penjarà l’artesania com a refugi de l’esperit en la tempesta de la producció massiva, desfermada i exorbitant amb la qual ens aboquem a l’ofec. Set.  

EMMA

Nova senyalística per a l’Escola de Música municipal d’Alcover.

L’encàrrec consistia en dissenyar un tòtem, placa o similar per donar visibilitat a l’Escola de Música, una escola de música en franc creixement, que necessitava significar-se a l’espai públic com a centre d’activitat que és.

La proposta consisteix en utilitzar el propi edifici com a element significatiu, fusionant el nom i la cosa. S’aprofita per fer un rentat de cara a la torreta i incorporar aquest equipament municipal a una imatge de conjunt de poble, a través del grana corporatiu.

bóta de carnaval

Tarragona 2023

Antigament, a Tarragona, el gremi de boters oferia a la ciutat una gran bóta plena de vi per a la celebració del Carnaval.

Aquest element es va recuperar, convertint-se però en simbòlic, amb la instal·lació i crema de la Bóta monumental a la plaça de la Font, cap als anys ’80 del segle passat.

D’aleshores ençà, la sàtira ha guanyat terreny a la monumentalitat, i la proposta d’enguany podria ben ser la cirereta d’aquest procés.

Entre l’autoburla i el crit d’auxili, un cub oculta la pràctica totalitat de la bóta, excepte la part baixa, que està pintada en blanc i negre, amb un patró que tant  podria ser un codi binari com una expressió ètnica precal·ligràfica. Les quatre cares verticals del cub, negres, funcionen a nivell de comunicació com el món digital quotidià, canviant el desplaçament lateral del polze per la circumval·lació física d’un element totèmic, al bell mig d’un espai humà de 2000 anys.

Per si no n’hi hagués prou, els missatges que hi apareixen emulen els vels administratius amb que la societat contemporània està embolcallant l’existència crua, portant-nos a través de l’omnipresent interpel·lació de la publicitat, les instruccions, i la sacrosanta seguretat com a coartada a exactament enlloc, una mena d’autoretrat de la nostra ruqueria.

PILOTADES

MEMORIAL CENTENARI CLUB ESPORTIU ALCOVER

Pel que fa a la natura de l’objecte, sorgeix, gairebé inevitablement, el referent de les grans columnes commemoratives monumentals, especialment aquelles que són narratives; la Columna trajana o la de Marc Aureli a Roma i la Vendôme a Paris, en són tres exponents icònics. S’explica una història lineal, ascendint en helicoïde pel fust de la columna. […]

Pel que fa al contingut s’empra la idea de treballar aquest centenari des de l’acumulació de memòria, des de l’emprempta literal de l’objecte essencial que fa de fil conductor a tota aquest pòsit de memòries individuals i col·lectives, la pilota: la pilotada.

…en construcció

398m³

CERQUEM PERSONES PER AL PORTEIG DE 398 m³ D’AIRE. 15.01.22 VALLS

tercera acció del cicle d’art contemporani 398m3.

Aquest cicle pretén continuar oferint art contemporani a la ciutat de Valls, després del tancament de La Capella de Sant Roc la passada primavera.

Fotos del Medir Cucurull

ENQUADRATURES / DADÆS

amb MEDIR CUCURULL

Dins del marc de la sessió ENLLÀ-C de clausura del 4t cicle PARLEM CONTEMPORANI?

Són dues instal·lacions semipermanents que comparteixen temps i espai, i que malgrat estar concebudes des d’una certa independència, configuren un espai estètic únic, marcant en vermell el camí que uneix el Convent de les Arts i la Vila d’Alcover. L’addició d’informació al món físic (en aquest cas les corbes de nivell) i l’enfoc de la mirada, posant de manifest allò evident, allò senzill,  ressonen sens dubte amb la contemporània i confusa cohabitació dels móns virtuals amb el món matriu.

Carrer de l’Esport, El Morell

amb RAMON GASULL

L’espai objecte d’aquest projecte era un llarguíssim buit terrós, d’uns 160x13m, sense cap mena de travessia intermitja i confinat en gran part del seu recorregut entre murs cecs, el negatiu de la suma d’equipaments esportius que s’hi havien anat aplegant a banda i banda.

La premissa principal ha estat tractar-lo com una oportunitat i rescatar-lo de la seva condició de “resultant” per convertir-lo en un espai públic vertebrador i de qualitat. Transformar una secció rígida i constant en un continuum fílmic, on l’escena es va modificant sense perdre el fil argumental.

S’ha apostat per un espai íntegrament de vianants, vertebrant-lo a partir d’un pas central de secció dinàmica -que resol tots els requeriments funcionals- i eixamplaments alterns, tant per reconèixer els accessos existents i previstos com per a generar noves propostes lúdico-esportives.

Per tal d’accentuar el dinamisme i ajudar a donar mesura a la direcció llarga del carrer s’ha emprat un sistema de pautes esbiaixades, estructurant la combinació de paviments (asfàltic,el principal, lligat al passar i ceràmic o vegetal, lligats a l’estar) i la ubicació dels diferents elements.

X Mostra d’arquitectura de TGN.

Espais exteriors. Obra premiada.
PLAÇA DE L’ESTATUT, EL MORELL.
ARQUITECTES : Ramon Gasull i Aleix Antillach

(C:\CosesMeves\Dropbox\2008 Aj Morell_Pla347a de l'Estatut\

 

 

 

La remodelació de la Plaça de l’Estatut sorgeix de la necessitat d’actualitzar, dignificar i resignificar un espai públic de gran centralitat, obsolet pel pas del temps i la superposició d’actuacions parcials.

El projecte, just davant de l’escola, reconeix el marcat caràcter infantil de l’espai i se serveix de les zones d’equipaments lúdics, per establir un sistema mixt i dinàmic de passar i estar. Aquest sistema, formalitzat buscant la màxima continuïtat de l’espai, sense renunciar a experiències espacials diversificades, es recolza en 4 grans arbres existents, que es conserven i es posen en valor i s’organitza com un gran joc de rodes i corretges que obre i recull alhora.

S’ha treballat especialment la topografia per tal de que a la plaça acabada sigui un factor irrellevant i que els diferents paviments, tots ells continus i de colors terra, apareguin de forma natural, reforçant l’organicitat domesticada com a estratègia per treballar una plaça sense façanes i de geometria residual.

 

xbiennal