re7

amb la MIREIA ZANTOP

El BUNKER, un espai de recerca i creació al voltant de l’acció artística de carrer, ens convida a reformular una instal·lació per formar part de la seva segona edició.

Les nostres SET gotes gironines peregrinen cap a Tarragona i s’instal·len penjades per entre les palmeres, vora el majestuós Balcó del Mediterrani. Passeig, gotes, palmeres i un mar blau lluminós, d’horitzó ben alt. Set, reSet o 7 o reset Oh Re Set, qui sap.

Presències en tot cas lleugeres i matèriques a l’espai públic obert; presències que afegeixen -o s’afegeixen a- una dimensió; possibles enformacions de l’informal; regals per l’esperit del vianant i l’estadà. Entre l’horitzontalitat afalagadora del Passeig, amb la seva projecció amplíssima i la pauta de verticals fosques i nues, de fanals i troncs de palmera, suren, ballen, interpel·len, són i no són aquesta mena d’éssers-no éssers en la seva organicitat seca. Uns sorollets de vímets sec bressolats al sol per la brisa mediterrània de finals de Primavera.

La Cia La Im-Perfecta hi dansa i passen coses.

Ull viu! agulles

amb MIREIA ZANTOP

Dins del marc de la segona edició de MICROSCOPIES, un itinerari cultural de LandArt a l’anella verda de Manresa.

Responent al repte microscopista de fer visible l’invisible, retorcem el llenguatge. Plantats davant la majestuositat tel·lúrica del Montserrat, aquest indret quàntic que és bé i mal, lleuger i pesat, llunyà i proper i tou i dur, i alguns antònims simultanis més, des dels plans de la Torre Lluvià posem fil a l’agulla i parem compte, ull viu!

Seguint el fil de les agulles plantem una composició ressonant, una perspectiva significativa que conviu amb les altres, poètiques,  estètiques,  presents.

Observem el fet petit (des d’aquí). Construint, com dibuixant, mirem, coneixem i potser reconeixem. Reconeixem la pulsió ancestral per la connexió vertical terra-cel; el menhir, el xiprer, el fal·lus, les agulles de Montserrat… Ens agrada fer torres de cagarrines a la platja i ens magnetitza el massís petri i aquí juguem, perquè art i joc són matisos, són lluïssors d’un mateix ser.

Juguem amb els elements agrícoles i la seva tecnologia, el paisatge indòmit i el domesticat. Juguem amb ingredients significatius i/o transrealistes, com el llenguatge. Juguem amb l’escala, la mida i la mesura, la posició de l’espectador, l’humà que veu el món, el fons, la figura i una ambigüitat metonímica manifesta en la seva cohabitació.

En matemàtiques, aïllant, resolem. Aquí, conjuguem.

ENQUADRATURES / DADÆS

amb MEDIR CUCURULL

Dins del marc de la sessió ENLLÀ-C de clausura del 4t cicle PARLEM CONTEMPORANI?

Són dues instal·lacions semipermanents que comparteixen temps i espai, i que malgrat estar concebudes des d’una certa independència, configuren un espai estètic únic, marcant en vermell el camí que uneix el Convent de les Arts i la Vila d’Alcover. L’addició d’informació al món físic (en aquest cas les corbes de nivell) i l’enfoc de la mirada, posant de manifest allò evident, allò senzill,  ressonen sens dubte amb la contemporània i confusa cohabitació dels móns virtuals amb el món matriu.

X Mostra d’arquitectura de TGN.

Espais exteriors. Obra premiada.
PLAÇA DE L’ESTATUT, EL MORELL.
ARQUITECTES : Ramon Gasull i Aleix Antillach

(C:\CosesMeves\Dropbox\2008 Aj Morell_Pla347a de l'Estatut\

 

 

 

La remodelació de la Plaça de l’Estatut sorgeix de la necessitat d’actualitzar, dignificar i resignificar un espai públic de gran centralitat, obsolet pel pas del temps i la superposició d’actuacions parcials.

El projecte, just davant de l’escola, reconeix el marcat caràcter infantil de l’espai i se serveix de les zones d’equipaments lúdics, per establir un sistema mixt i dinàmic de passar i estar. Aquest sistema, formalitzat buscant la màxima continuïtat de l’espai, sense renunciar a experiències espacials diversificades, es recolza en 4 grans arbres existents, que es conserven i es posen en valor i s’organitza com un gran joc de rodes i corretges que obre i recull alhora.

S’ha treballat especialment la topografia per tal de que a la plaça acabada sigui un factor irrellevant i que els diferents paviments, tots ells continus i de colors terra, apareguin de forma natural, reforçant l’organicitat domesticada com a estratègia per treballar una plaça sense façanes i de geometria residual.

 

xbiennal

Wurzeln säubern

arrels

 

NETEJAR ARRELS

és una acció duta a terme durant un breu recés boscà  al cor del Bayerisches Wald, la primavera del 2011; per Tillak i Bimov.
arrels_p

Nowhere 2014

fotos: Ugo Riboni


COR PUR TRENCAT BATEGANT – PURE BROKEN BEATING HEART

És un projecte de la Barcelona Burning Man Community pel Festival Nowhere 2014 basat en una idea original de Leix.
Per aconseguir que el projecte sigui una realitat, hem engegat una campanya per recaptar fons; si us ve de gust col·laborar-hi, podeu clicar al següent enllaç:

https://www.indiegogo.com/projects/cor-project#home

Per mantenir-vos informats, també hi ha una pàgina del Carallibre que podeu seguir:

https://www.facebook.com/corproject

CPTB_01 CPTB_03CPTB_02