holotropos

holos=tot + tropein=moure’s envers 
Presentat al festival bianual de la Renaixença dels Rubí-Schmack, Holotropos és una excursió audiovisual per les vores de la consciència.

Tot és molt estrany; d’una estranyesa estranya, si voleu. Fins i tot és estranya l’estranyesa de l’estrany.
La identitat col·lectiva és estranya i la individual magníficament estranya. La identitat és estranya. Vivim estranyats… a estones, i és aquest estrany sentiment d’estranyament el que ens fa estranyament vius. Però el riu no sembla estranyar-se, ni les màquines ni el cel, que com a molt s’enrareix.
L’estrany ens ve de dins, com també el que no ho és. Tot ho portem, tot ho som i tot és a fora, alhora.
I de cop o a poc a poc ve una ensulsiada i tot es trenca i gemega i hi ha un submón que regalima de l’altre, i pesa i li estira les vores fins que es perden i aleshores ja no n’hi ha.
L’existència és un camp infinit on tot és possible i tot és, perquè la mesura del possible no té fi. Exuberants són les capes, els fils, les malles, els patrons, els dibuixos i les melodies. Inacabables són els ritmes del silenci, les seves formes i les idees.
Un dia ens despertem estranys, sense arrels ni branques, sense bec, ni morro, ni antenes, ni porus, ni bronquis ni pell, ni enraonies. Un dia ens despertem en el silenci i tot el brunzit que ens envolta empal·lideix i sura dins d’una bombolla que té exactament la forma invertida a la que coneixem.
La solitud té tots els gustos, i la pau tots els conflictes; el buit, el gran buit ho és tot.
Un dia ens despertem estranyats i el buit ens ha envaït per dins i per fora i ja no té massa sentit parlar-nos de nosaltres, ni parlar-nos, i tanmateix hi ha tantes frases per fer i tantes paraules per dir, perquè sí, perquè volem o ni això. I hi ha tot de balls i de moviments sagrats i banals, i hi ha ordres i desordres i ordes i ogres i orgues i òrgans. I sentim remors, veus i sirenes, sentim freqüències constants i només el temps ens separa de l’eternitat.
El temps, que ens dóna un dentat de recanvi i fa que tots els vells s’assemblin i els colors es difuminin. El temps, que obre els capolls i trenca els ous, que dibuixa els paisatges i escriu relats, que s’atura i es fa inacabable.

Podeu sortir del temps mirant al fons d’uns ulls, i és estrany.

Rubi_absaugen

Contracorrent. Inund’Art 2014

inundart Durant l’edició d’enguany, una petita instal·la ció hidromotriu provarà de crear un lloc a, en el i amb el contracorrent. contracorrent_maqueta

 

 

 

 

 

 

Àrdua tasca; en la modesta i aburgesada baixada de l’Onyar pel centre del casc antic gironí, convertir el Contracorrent en un Lloc i mirar-nos el pas del Riu i del Temps, pensant en l’Ésser i l’Estar.

contracorrent_GI

Han col·laborat en la instal·lació (i és molt d’agraïr) la Marta Vidal, la Francesca Coianiz i la Tatu Roda.

Nowhere 2014

fotos: Ugo Riboni


COR PUR TRENCAT BATEGANT – PURE BROKEN BEATING HEART

És un projecte de la Barcelona Burning Man Community pel Festival Nowhere 2014 basat en una idea original de Leix.
Per aconseguir que el projecte sigui una realitat, hem engegat una campanya per recaptar fons; si us ve de gust col·laborar-hi, podeu clicar al següent enllaç:

https://www.indiegogo.com/projects/cor-project#home

Per mantenir-vos informats, també hi ha una pàgina del Carallibre que podeu seguir:

https://www.facebook.com/corproject

CPTB_01 CPTB_03CPTB_02

 

 

Poscatodich Densa

ballarina_detallSubstituint el  tub catòdic pels seu tors, modelat amb argila blanca, la ballarina postcatòdica i el dervitx giren sobre la falda espiral del temps infinit.