amb la MIREIA ZANTOP
![](https://i0.wp.com/www.leix.org/wp-content/uploads/001.jpg?resize=532%2C532)
Dins i pel XVIIIè Festival INNUND’ART de Girona
Formalment, per una banda retem homenatge als grans ponts de les capitals fluvials europees, als ponts clàssics i orgullosos, celebrants del seu ser pont, del seu ser lloc. Amb una estructura ordenada, pautada, pausada, alentim el trànsit i suggerim estada.
![](https://i0.wp.com/www.leix.org/wp-content/uploads/iA_08.jpg?resize=700%2C394)
Ressonen objectes en una dimensió lleugerament alterada, en una relació altra. El pont, la canya de pescar i la gota. Parlem d’aigua, d’estructura, de fragilitat i de límit; de la realitat flexible, de la submissió agònica. De l’element i de la seva expressió mínima, tan significant; de singularitat essencial i bellesa col·lectiva.
![](https://i1.wp.com/www.leix.org/wp-content/uploads/iA_01-576x1024.jpg)
![](https://i0.wp.com/www.leix.org/wp-content/uploads/iA_04-1024x576.jpg)
![](https://i2.wp.com/www.leix.org/wp-content/uploads/iA_03-1024x576.jpg)
De l’actualitat i de la consciència nuvolosa viva, en accelerat redimensionat mutant i permutant, al fil se’ns hi enganxaran la sequera, l’escassetat i el canvi climàtic, i en penjarà l’artesania com a refugi de l’esperit en la tempesta de la producció massiva, desfermada i exorbitant amb la qual ens aboquem a l’ofec. Set.
![](https://i0.wp.com/www.leix.org/wp-content/uploads/iA_07.jpg?resize=700%2C394)