bóta de carnaval

Tarragona 2023

Antigament, a Tarragona, el gremi de boters oferia a la ciutat una gran bóta plena de vi per a la celebració del Carnaval.

Aquest element es va recuperar, convertint-se però en simbòlic, amb la instal·lació i crema de la Bóta monumental a la plaça de la Font, cap als anys ’80 del segle passat.

D’aleshores ençà, la sàtira ha guanyat terreny a la monumentalitat, i la proposta d’enguany podria ben ser la cirereta d’aquest procés.

Entre l’autoburla i el crit d’auxili, un cub oculta la pràctica totalitat de la bóta, excepte la part baixa, que està pintada en blanc i negre, amb un patró que tant  podria ser un codi binari com una expressió ètnica precal·ligràfica. Les quatre cares verticals del cub, negres, funcionen a nivell de comunicació com el món digital quotidià, canviant el desplaçament lateral del polze per la circumval·lació física d’un element totèmic, al bell mig d’un espai humà de 2000 anys.

Per si no n’hi hagués prou, els missatges que hi apareixen emulen els vels administratius amb que la societat contemporània està embolcallant l’existència crua, portant-nos a través de l’omnipresent interpel·lació de la publicitat, les instruccions, i la sacrosanta seguretat com a coartada a exactament enlloc, una mena d’autoretrat de la nostra ruqueria.

Nits d’Aielo i Arts

17, 18 i 19 de Juny del 2022

“En realitat, el mite grec s’equivoca. No va ser Orfeu qui va ensenyar la música als animals, si no al revés.” 

Bernie Krause

La tercera aparició dels globus inspiracionals, fruit de la clausura de la trilogia pandèrica o pancabòrica, es produeix per invitació al magnífic festival Nits d’Aielo i Art.

Nits d’Aielo i Arts és un festival d’Art Sonor, que s’esdevé a Aielo de Malferit, poble de prop de 5000 habitants de la Vall d’Albaida. Neix el 1996 del ventre del músic, compositor, filòsof i artista sonor Llorenç Barber. Aquesta 24a Edició ha estat dirigida per l’etnomusicòloga, antropòloga i artista sonora Montserrat Palacios.

INSPIRACIÓ

INSTAL·LACIÓ-ACCIÓ D’ARQUITECTURA EFÍMERA al CONVENT DE LES ARTS dins de la sessió 21 del cicle PARLEM CONTEMPORANI?

Concebuda com a tancament de la trilogia pandèrica o pancabòrica, iniciada en aquest mateix espai un any i mig enrere. Foren uns vestits creats ex-professo, fent físiques, visibles i paradoxalment palpables les mesures de distanciament social a que ens estàvem sotmetent. Va ser una passejada a l’aire lliure, reconeixent el món extrapantàllic, mirant-lo, mesurant-lo, recorrent-lo en romeria. Ara és una inspiració comunitària, poètica, catàrquica, gairebé ritual… i estrepitosa.

Fotos de l’Albert Ferré (close-up) i el Sergi Margalef (generals)

Ull viu! agulles

amb MIREIA ZANTOP

Dins del marc de la segona edició de MICROSCOPIES, un itinerari cultural de LandArt a l’anella verda de Manresa.

Responent al repte microscopista de fer visible l’invisible, retorcem el llenguatge. Plantats davant la majestuositat tel·lúrica del Montserrat, aquest indret quàntic que és bé i mal, lleuger i pesat, llunyà i proper i tou i dur, i alguns antònims simultanis més, des dels plans de la Torre Lluvià posem fil a l’agulla i parem compte, ull viu!

Seguint el fil de les agulles plantem una composició ressonant, una perspectiva significativa que conviu amb les altres, poètiques,  estètiques,  presents.

Observem el fet petit (des d’aquí). Construint, com dibuixant, mirem, coneixem i potser reconeixem. Reconeixem la pulsió ancestral per la connexió vertical terra-cel; el menhir, el xiprer, el fal·lus, les agulles de Montserrat… Ens agrada fer torres de cagarrines a la platja i ens magnetitza el massís petri i aquí juguem, perquè art i joc són matisos, són lluïssors d’un mateix ser.

Juguem amb els elements agrícoles i la seva tecnologia, el paisatge indòmit i el domesticat. Juguem amb ingredients significatius i/o transrealistes, com el llenguatge. Juguem amb l’escala, la mida i la mesura, la posició de l’espectador, l’humà que veu el món, el fons, la figura i una ambigüitat metonímica manifesta en la seva cohabitació.

En matemàtiques, aïllant, resolem. Aquí, conjuguem.

ENQUADRATURES / DADÆS

amb MEDIR CUCURULL

Dins del marc de la sessió ENLLÀ-C de clausura del 4t cicle PARLEM CONTEMPORANI?

Són dues instal·lacions semipermanents que comparteixen temps i espai, i que malgrat estar concebudes des d’una certa independència, configuren un espai estètic únic, marcant en vermell el camí que uneix el Convent de les Arts i la Vila d’Alcover. L’addició d’informació al món físic (en aquest cas les corbes de nivell) i l’enfoc de la mirada, posant de manifest allò evident, allò senzill,  ressonen sens dubte amb la contemporània i confusa cohabitació dels móns virtuals amb el món matriu.

Panem? et circenses

 

La frase (sense l’interrogant intercalat òbviament) fou creada el segle I pel poeta romà Juvenal. En el seu origen descrivia el costum dels emperadors romans de regalar blat i entrades per al circ per tal de mantenir el poble distret de la política.

This slideshow requires JavaScript.

La instal·lació inaugural del tercer cicle del PARLEM CONTEMPORANI? pretén plantejar, vint segles més tard, a quin punt estem d’aquesta relació entre elits i “poble”. Quin lloc ocupa l’Art i quin la Cultura en aquest moment metamòrfic de la societat de consum. On és el pa i com ha evolucionat el circ. I si el circ fos el pa? I si la política s’hagués convertit en pa i circ?

Pa i Circ, protegits dins del claustre d’un antic convent franciscà, contrapoder del poble i refugi de la Cultura.

 

converses creuades

 

INSTAL·LACIÓ. Tub passacables, cordino i mosquetons.

Recollint el títol del cicle, en aquesta instal·lació inaugural convidem materialment a la conversa. Converses creuades al voltant de l’àgora, l’espai públic, el claustre. Mentre assumim,  amb una indiferència de pràctica necessitat,  els avenços tecnològics que ens permeten videoconferenciar-nos amb persones que estan a les antípodes, reconeixem la màgia de comunicar-nos a través d’un tub d’una banda a l’altra del claustre. A partir de l’estructura modulada i simètrica d’aquest claustre, les converses creuades- sense tocar-se- generen complexitat, soroll, ombres i forma.

parèntesis ()

||Inauguració divendres 23 a les 19:00||

DEL 23 DE FEBRER A L’11 DE MARÇ. Sala St. Roc. Valls.postal_p

 postalback_p

del ll. td. parenthěsis, i aquest del gr. parénthesis, íd.

En matemàtica, els parèntesis s’utilitzen per indicar precedència o definir un argument.

Les parenthèses créent une parenthèse, soit l’insertion dans une phrase d’un élément autonome (motproposition, phrase complète) qui introduit une digression ou détaille le sens de la phrase principale ou d’une de ses parties.

This slideshow requires JavaScript.

http://www.mariusdomingo.com/altacapa/?p=15626

PARLEM CONTEMPORANI?

PC_03

This slideshow requires JavaScript.

INSTAL·LACIÓ. Globus de foil i fil de pescar.

 

Amb el mateix títol del 1r cicle d’Arts visuals del Convent de les Arts d’Alcover, aquesta instal·lació inaugural pretén llençar la preguntar a l’aire, convertida en codi màquina, uns i zeros.

Els 168 dígits en que es transforma la pregunta s’organitzen en una matriu de 13×13, que referenciada als pilars i als vanos del claustre generen un espai de reflexió literal i conceptual alhora.

Visualitzant la diferència entre codi i llenguatge s’obren interrogants al voltant del concepte digital, definit des de la nuesa de les dades com a categoria.