bóta de carnaval

Tarragona 2023

Antigament, a Tarragona, el gremi de boters oferia a la ciutat una gran bóta plena de vi per a la celebració del Carnaval.

Aquest element es va recuperar, convertint-se però en simbòlic, amb la instal·lació i crema de la Bóta monumental a la plaça de la Font, cap als anys ’80 del segle passat.

D’aleshores ençà, la sàtira ha guanyat terreny a la monumentalitat, i la proposta d’enguany podria ben ser la cirereta d’aquest procés.

Entre l’autoburla i el crit d’auxili, un cub oculta la pràctica totalitat de la bóta, excepte la part baixa, que està pintada en blanc i negre, amb un patró que tant  podria ser un codi binari com una expressió ètnica precal·ligràfica. Les quatre cares verticals del cub, negres, funcionen a nivell de comunicació com el món digital quotidià, canviant el desplaçament lateral del polze per la circumval·lació física d’un element totèmic, al bell mig d’un espai humà de 2000 anys.

Per si no n’hi hagués prou, els missatges que hi apareixen emulen els vels administratius amb que la societat contemporània està embolcallant l’existència crua, portant-nos a través de l’omnipresent interpel·lació de la publicitat, les instruccions, i la sacrosanta seguretat com a coartada a exactament enlloc, una mena d’autoretrat de la nostra ruqueria.

PILOTADES

MEMORIAL CENTENARI CLUB ESPORTIU ALCOVER

Pel que fa a la natura de l’objecte, sorgeix, gairebé inevitablement, el referent de les grans columnes commemoratives monumentals, especialment aquelles que són narratives; la Columna trajana o la de Marc Aureli a Roma i la Vendôme a Paris, en són tres exponents icònics. S’explica una història lineal, ascendint en helicoïde pel fust de la columna. […]

Pel que fa al contingut s’empra la idea de treballar aquest centenari des de l’acumulació de memòria, des de l’emprempta literal de l’objecte essencial que fa de fil conductor a tota aquest pòsit de memòries individuals i col·lectives, la pilota: la pilotada.

…en construcció

Nits d’Aielo i Arts

17, 18 i 19 de Juny del 2022

“En realitat, el mite grec s’equivoca. No va ser Orfeu qui va ensenyar la música als animals, si no al revés.” 

Bernie Krause

La tercera aparició dels globus inspiracionals, fruit de la clausura de la trilogia pandèrica o pancabòrica, es produeix per invitació al magnífic festival Nits d’Aielo i Art.

Nits d’Aielo i Arts és un festival d’Art Sonor, que s’esdevé a Aielo de Malferit, poble de prop de 5000 habitants de la Vall d’Albaida. Neix el 1996 del ventre del músic, compositor, filòsof i artista sonor Llorenç Barber. Aquesta 24a Edició ha estat dirigida per l’etnomusicòloga, antropòloga i artista sonora Montserrat Palacios.

MiMo

EL MIRADOR DEL MOLÍ – ALCOVER MUNTANYES DE PRADES

La implementació d’un programa boirós a l’assecador d’un magnífic exemplar de molí paperer del sXIX, al bell mig de la Vall del riu Glorieta, és el punt de partida d’aquest projecte transversal, cuit amb l’Ester Magrinyà.

Finalment el MiMo, fa de les penes virtuts i aprofita la reforma arquitectònica -amb la qual s’ocupa el centre de la característica planta diàfana de l’assecador- per generar un deambulatori fluid al voltant del nucli, amb quatre elements dobles singulars que actuen com a catalitzadors de continguts.

Des del disseny de la museografia, es parla de valors ferms, d’estrats, de rocs i de verds. Es parla de dinamisme, d’amplitud, d’antropia i de sistemes. Amb un llenguatge definit, concís i contingut s’inicia el relat des de la pròpia arquitectura de l’espai, la disposició i el disseny dels recursos expositius i interpretatius, fent indestriables suports i continguts, fons i forma.

https://www.turismealcover.cat/mimo/

398m³

CERQUEM PERSONES PER AL PORTEIG DE 398 m³ D’AIRE. 15.01.22 VALLS

tercera acció del cicle d’art contemporani 398m3.

Aquest cicle pretén continuar oferint art contemporani a la ciutat de Valls, després del tancament de La Capella de Sant Roc la passada primavera.

Fotos del Medir Cucurull

INSPIRACIÓ

INSTAL·LACIÓ-ACCIÓ D’ARQUITECTURA EFÍMERA al CONVENT DE LES ARTS dins de la sessió 21 del cicle PARLEM CONTEMPORANI?

Concebuda com a tancament de la trilogia pandèrica o pancabòrica, iniciada en aquest mateix espai un any i mig enrere. Foren uns vestits creats ex-professo, fent físiques, visibles i paradoxalment palpables les mesures de distanciament social a que ens estàvem sotmetent. Va ser una passejada a l’aire lliure, reconeixent el món extrapantàllic, mirant-lo, mesurant-lo, recorrent-lo en romeria. Ara és una inspiració comunitària, poètica, catàrquica, gairebé ritual… i estrepitosa.

Fotos de l’Albert Ferré (close-up) i el Sergi Margalef (generals)

Ull viu! agulles

amb MIREIA ZANTOP

Dins del marc de la segona edició de MICROSCOPIES, un itinerari cultural de LandArt a l’anella verda de Manresa.

Responent al repte microscopista de fer visible l’invisible, retorcem el llenguatge. Plantats davant la majestuositat tel·lúrica del Montserrat, aquest indret quàntic que és bé i mal, lleuger i pesat, llunyà i proper i tou i dur, i alguns antònims simultanis més, des dels plans de la Torre Lluvià posem fil a l’agulla i parem compte, ull viu!

Seguint el fil de les agulles plantem una composició ressonant, una perspectiva significativa que conviu amb les altres, poètiques,  estètiques,  presents.

Observem el fet petit (des d’aquí). Construint, com dibuixant, mirem, coneixem i potser reconeixem. Reconeixem la pulsió ancestral per la connexió vertical terra-cel; el menhir, el xiprer, el fal·lus, les agulles de Montserrat… Ens agrada fer torres de cagarrines a la platja i ens magnetitza el massís petri i aquí juguem, perquè art i joc són matisos, són lluïssors d’un mateix ser.

Juguem amb els elements agrícoles i la seva tecnologia, el paisatge indòmit i el domesticat. Juguem amb ingredients significatius i/o transrealistes, com el llenguatge. Juguem amb l’escala, la mida i la mesura, la posició de l’espectador, l’humà que veu el món, el fons, la figura i una ambigüitat metonímica manifesta en la seva cohabitació.

En matemàtiques, aïllant, resolem. Aquí, conjuguem.

ENQUADRATURES / DADÆS

amb MEDIR CUCURULL

Dins del marc de la sessió ENLLÀ-C de clausura del 4t cicle PARLEM CONTEMPORANI?

Són dues instal·lacions semipermanents que comparteixen temps i espai, i que malgrat estar concebudes des d’una certa independència, configuren un espai estètic únic, marcant en vermell el camí que uneix el Convent de les Arts i la Vila d’Alcover. L’addició d’informació al món físic (en aquest cas les corbes de nivell) i l’enfoc de la mirada, posant de manifest allò evident, allò senzill,  ressonen sens dubte amb la contemporània i confusa cohabitació dels móns virtuals amb el món matriu.

Carrer de l’Esport, El Morell

amb RAMON GASULL

L’espai objecte d’aquest projecte era un llarguíssim buit terrós, d’uns 160x13m, sense cap mena de travessia intermitja i confinat en gran part del seu recorregut entre murs cecs, el negatiu de la suma d’equipaments esportius que s’hi havien anat aplegant a banda i banda.

La premissa principal ha estat tractar-lo com una oportunitat i rescatar-lo de la seva condició de “resultant” per convertir-lo en un espai públic vertebrador i de qualitat. Transformar una secció rígida i constant en un continuum fílmic, on l’escena es va modificant sense perdre el fil argumental.

S’ha apostat per un espai íntegrament de vianants, vertebrant-lo a partir d’un pas central de secció dinàmica -que resol tots els requeriments funcionals- i eixamplaments alterns, tant per reconèixer els accessos existents i previstos com per a generar noves propostes lúdico-esportives.

Per tal d’accentuar el dinamisme i ajudar a donar mesura a la direcció llarga del carrer s’ha emprat un sistema de pautes esbiaixades, estructurant la combinació de paviments (asfàltic,el principal, lligat al passar i ceràmic o vegetal, lligats a l’estar) i la ubicació dels diferents elements.

Panem? et circenses

 

La frase (sense l’interrogant intercalat òbviament) fou creada el segle I pel poeta romà Juvenal. En el seu origen descrivia el costum dels emperadors romans de regalar blat i entrades per al circ per tal de mantenir el poble distret de la política.

This slideshow requires JavaScript.

La instal·lació inaugural del tercer cicle del PARLEM CONTEMPORANI? pretén plantejar, vint segles més tard, a quin punt estem d’aquesta relació entre elits i “poble”. Quin lloc ocupa l’Art i quin la Cultura en aquest moment metamòrfic de la societat de consum. On és el pa i com ha evolucionat el circ. I si el circ fos el pa? I si la política s’hagués convertit en pa i circ?

Pa i Circ, protegits dins del claustre d’un antic convent franciscà, contrapoder del poble i refugi de la Cultura.