Roda d’Art – EIUs

EIUs – ENFORMACIONS ÍNTIMES UNIVERSALS

Les EIUs són peces de dues i tres dimensions que d’alguna manera corporeïtzen -enformen en la matèria- idees al voltant de les preguntes fonamentals. Aquests exercicis -en moltes ocasions meditatius- són alhora resultat i eina, petites plataformes en les que recolzar-se per prendre empenta de cara a nous salts interrogatius.

Sota aquesta denominació, presento peces de les meves dues últimes col·leccions, ReOrganiTzitats i Parèntesis(), a més a més d’altres assajos satèl·lit més o menys dispersos sota el mateix concepte.

12/10-05/11 MUSEU D’ALCOVER

9/11-25/11 FÒRUM D’ALTAFULLA

10/01-25/01 CASTELL DE MASRICART, LA CANONJA

1/02-28/02 RIUDOMS
29/03-28/04 CASAL DE VILA-RODONA
6/09-2209 SALA ST. ROC, VALLS

CENTRE D’ESTUDIS ALCOVERENCS, CENTRE D’ESTUDIS D’ALTAFULLA, CENTRE D’ESTUDIS CANONGINS, CENTRE D’ESTUDIS RIUDOMENCS, CENTRE D’ESTUDIS DEL GAIÀ, INSTITUT D’ESTUDIS VALLENCS

RODA D’ART Aquesta és la cinquena edició de la Roda d’Art, que consisteix a fer itinerant una exposició d’art que un dels centres s’encarrega de gestionar i muntar. És una idea que ja va funcionar durant els vuitanta i que es va recuperar el curs 2014/15.

parèntesis ()

||Inauguració divendres 23 a les 19:00||

DEL 23 DE FEBRER A L’11 DE MARÇ. Sala St. Roc. Valls.postal_p

 postalback_p

del ll. td. parenthěsis, i aquest del gr. parénthesis, íd.

En matemàtica, els parèntesis s’utilitzen per indicar precedència o definir un argument.

Les parenthèses créent une parenthèse, soit l’insertion dans une phrase d’un élément autonome (motproposition, phrase complète) qui introduit une digression ou détaille le sens de la phrase principale ou d’une de ses parties.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Redescomposicions

Aquesta col·lecció incipient agrupa una sèrie de peces nascudes a partir de restes de fusta -majoritàriament en format industrial-, amb la vocació de reconquerir una certa organicitat perduda, mitjançant processos senzills. Són unes primeres exploracions al voltant de la redescomposició; estratègies intuïtives que impliquen la conservació de la matèria rebutjada.

holotropos

holos=tot + tropein=moure’s envers 
Presentat al festival bianual de la Renaixença dels Rubí-Schmack, Holotropos és una excursió audiovisual per les vores de la consciència.

Tot és molt estrany; d’una estranyesa estranya, si voleu. Fins i tot és estranya l’estranyesa de l’estrany.
La identitat col·lectiva és estranya i la individual magníficament estranya. La identitat és estranya. Vivim estranyats… a estones, i és aquest estrany sentiment d’estranyament el que ens fa estranyament vius. Però el riu no sembla estranyar-se, ni les màquines ni el cel, que com a molt s’enrareix.
L’estrany ens ve de dins, com també el que no ho és. Tot ho portem, tot ho som i tot és a fora, alhora.
I de cop o a poc a poc ve una ensulsiada i tot es trenca i gemega i hi ha un submón que regalima de l’altre, i pesa i li estira les vores fins que es perden i aleshores ja no n’hi ha.
L’existència és un camp infinit on tot és possible i tot és, perquè la mesura del possible no té fi. Exuberants són les capes, els fils, les malles, els patrons, els dibuixos i les melodies. Inacabables són els ritmes del silenci, les seves formes i les idees.
Un dia ens despertem estranys, sense arrels ni branques, sense bec, ni morro, ni antenes, ni porus, ni bronquis ni pell, ni enraonies. Un dia ens despertem en el silenci i tot el brunzit que ens envolta empal·lideix i sura dins d’una bombolla que té exactament la forma invertida a la que coneixem.
La solitud té tots els gustos, i la pau tots els conflictes; el buit, el gran buit ho és tot.
Un dia ens despertem estranyats i el buit ens ha envaït per dins i per fora i ja no té massa sentit parlar-nos de nosaltres, ni parlar-nos, i tanmateix hi ha tantes frases per fer i tantes paraules per dir, perquè sí, perquè volem o ni això. I hi ha tot de balls i de moviments sagrats i banals, i hi ha ordres i desordres i ordes i ogres i orgues i òrgans. I sentim remors, veus i sirenes, sentim freqüències constants i només el temps ens separa de l’eternitat.
El temps, que ens dóna un dentat de recanvi i fa que tots els vells s’assemblin i els colors es difuminin. El temps, que obre els capolls i trenca els ous, que dibuixa els paisatges i escriu relats, que s’atura i es fa inacabable.

Podeu sortir del temps mirant al fons d’uns ulls, i és estrany.

Rubi_absaugen