R-cas, Perpinyà

amb la MIREIA ZANTOP

Dins el context de la biennal d’art contemporani Festival R-CAS #7 -Rencontre de Créateurs Actuels et singulières- de Perpinyà, les nostres -diguem-ne- gotes segueixen el seu periple: Sant Pere de Ribes, Cuenca, València, Alcover, Mieres, Girona, Tarragona i ara Perpinyà.

Aquest cop, reconegut el lloc (una antiga nau industrial reconvertida en centre d’art: Acentmètresducentredumonde), les set gotes, set, s’organitzen de manera molt més compacta, molt més propera, formant un grup, apropant-se a l’escultura. No obren, ni creen paisatge si no que generen espai al seu voltant. Gotes que cauen en una espiral ascendent.

Convidats pel programa transfronterer de col·laboració entre el Festival Inund’Art de Girona i l’R-Cas de Perpinyà i amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull en el seu programa de recolzament als desplaçaments en l’àmbit de les arts visuals, el disseny i l’arquitecura.

ELS CAMINS DE L’AIGUA… i el PAPER

PROJECTE MUSEOGRÀFIC DEL MOLI DEL RACÓ DE LA RIBA.

amb l’Ester Magrinyà a cura dels continguts

Centre d’interpretació de l’aigua com a força motriu de la indústria del paper i motor de desenvolupament i d’identitat de la Riba, a l’Alt Camp.

Projecte integral de disseny de continguts, imatge i museografia.

Cofinançat per l’Ajuntament de La Riba i els fons Leader europeus.

El projecte no hauria estat possible sense un magnífic equip d’industrials compromesos:

Antònio Magrané, pintura

Rubèn Gaya, fusteria

Miquel Àngel Girona – Maniteg, serralleria

Dimas Balaguer i Jordi Ribellas, Impremta

Edgar Calabuig i Patri Flores, maquetisme

Anton Migó, Instal·lacions

Joan Serrano, Carme Ortega i Eudald Serrano, audiovisuals

Josep Arenas, paleteria

Ni la tenacitat envejable de l’alcalde de La Riba, el sr. Josep Fort.

re7

amb la MIREIA ZANTOP

El BUNKER, un espai de recerca i creació al voltant de l’acció artística de carrer, ens convida a reformular una instal·lació per formar part de la seva segona edició.

Les nostres SET gotes gironines peregrinen cap a Tarragona i s’instal·len penjades per entre les palmeres, vora el majestuós Balcó del Mediterrani. Passeig, gotes, palmeres i un mar blau lluminós, d’horitzó ben alt. Set, reSet o 7 o reset Oh Re Set, qui sap.

Presències en tot cas lleugeres i matèriques a l’espai públic obert; presències que afegeixen -o s’afegeixen a- una dimensió; possibles enformacions de l’informal; regals per l’esperit del vianant i l’estadà. Entre l’horitzontalitat afalagadora del Passeig, amb la seva projecció amplíssima i la pauta de verticals fosques i nues, de fanals i troncs de palmera, suren, ballen, interpel·len, són i no són aquesta mena d’éssers-no éssers en la seva organicitat seca. Uns sorollets de vímets sec bressolats al sol per la brisa mediterrània de finals de Primavera.

La Cia La Im-Perfecta hi dansa i passen coses.

7. gotAgota

amb la MIREIA ZANTOP

Dins i pel XVIIIè Festival INNUND’ART de Girona

Formalment, per una banda retem homenatge als grans ponts de les capitals fluvials europees, als ponts clàssics i orgullosos, celebrants del seu ser pont, del seu ser lloc. Amb una estructura ordenada, pautada, pausada, alentim el trànsit i suggerim estada.

Ressonen objectes en una dimensió lleugerament alterada, en una relació altra. El pont, la canya de pescar i la gota. Parlem d’aigua, d’estructura, de fragilitat i de límit; de la realitat flexible, de la submissió agònica. De l’element i de la seva expressió mínima, tan significant; de singularitat essencial i bellesa col·lectiva.

De l’actualitat i de la consciència nuvolosa viva, en accelerat redimensionat mutant i permutant, al fil se’ns hi enganxaran la sequera, l’escassetat i el canvi climàtic, i en penjarà l’artesania com a refugi de l’esperit en la tempesta de la producció massiva, desfermada i exorbitant amb la qual ens aboquem a l’ofec. Set.  

EMMA

Nova senyalística per a l’Escola de Música municipal d’Alcover.

L’encàrrec consistia en dissenyar un tòtem, placa o similar per donar visibilitat a l’Escola de Música, una escola de música en franc creixement, que necessitava significar-se a l’espai públic com a centre d’activitat que és.

La proposta consisteix en utilitzar el propi edifici com a element significatiu, fusionant el nom i la cosa. S’aprofita per fer un rentat de cara a la torreta i incorporar aquest equipament municipal a una imatge de conjunt de poble, a través del grana corporatiu.

PILOTADES

MEMORIAL CENTENARI CLUB ESPORTIU ALCOVER

Pel que fa a la natura de l’objecte, sorgeix, gairebé inevitablement, el referent de les grans columnes commemoratives monumentals, especialment aquelles que són narratives; la Columna trajana o la de Marc Aureli a Roma i la Vendôme a Paris, en són tres exponents icònics. S’explica una història lineal, ascendint en helicoïde pel fust de la columna. […]

Pel que fa al contingut s’empra la idea de treballar aquest centenari des de l’acumulació de memòria, des de l’emprempta literal de l’objecte essencial que fa de fil conductor a tota aquest pòsit de memòries individuals i col·lectives, la pilota: la pilotada.

…en construcció

MiMo

EL MIRADOR DEL MOLÍ – ALCOVER MUNTANYES DE PRADES

La implementació d’un programa boirós a l’assecador d’un magnífic exemplar de molí paperer del sXIX, al bell mig de la Vall del riu Glorieta, és el punt de partida d’aquest projecte transversal, cuit amb l’Ester Magrinyà.

Finalment el MiMo, fa de les penes virtuts i aprofita la reforma arquitectònica -amb la qual s’ocupa el centre de la característica planta diàfana de l’assecador- per generar un deambulatori fluid al voltant del nucli, amb quatre elements dobles singulars que actuen com a catalitzadors de continguts.

Des del disseny de la museografia, es parla de valors ferms, d’estrats, de rocs i de verds. Es parla de dinamisme, d’amplitud, d’antropia i de sistemes. Amb un llenguatge definit, concís i contingut s’inicia el relat des de la pròpia arquitectura de l’espai, la disposició i el disseny dels recursos expositius i interpretatius, fent indestriables suports i continguts, fons i forma.

https://www.turismealcover.cat/mimo/

398m³

CERQUEM PERSONES PER AL PORTEIG DE 398 m³ D’AIRE. 15.01.22 VALLS

tercera acció del cicle d’art contemporani 398m3.

Aquest cicle pretén continuar oferint art contemporani a la ciutat de Valls, després del tancament de La Capella de Sant Roc la passada primavera.

Fotos del Medir Cucurull

INSPIRACIÓ

INSTAL·LACIÓ-ACCIÓ D’ARQUITECTURA EFÍMERA al CONVENT DE LES ARTS dins de la sessió 21 del cicle PARLEM CONTEMPORANI?

Concebuda com a tancament de la trilogia pandèrica o pancabòrica, iniciada en aquest mateix espai un any i mig enrere. Foren uns vestits creats ex-professo, fent físiques, visibles i paradoxalment palpables les mesures de distanciament social a que ens estàvem sotmetent. Va ser una passejada a l’aire lliure, reconeixent el món extrapantàllic, mirant-lo, mesurant-lo, recorrent-lo en romeria. Ara és una inspiració comunitària, poètica, catàrquica, gairebé ritual… i estrepitosa.

Fotos de l’Albert Ferré (close-up) i el Sergi Margalef (generals)

ENQUADRATURES / DADÆS

amb MEDIR CUCURULL

Dins del marc de la sessió ENLLÀ-C de clausura del 4t cicle PARLEM CONTEMPORANI?

Són dues instal·lacions semipermanents que comparteixen temps i espai, i que malgrat estar concebudes des d’una certa independència, configuren un espai estètic únic, marcant en vermell el camí que uneix el Convent de les Arts i la Vila d’Alcover. L’addició d’informació al món físic (en aquest cas les corbes de nivell) i l’enfoc de la mirada, posant de manifest allò evident, allò senzill,  ressonen sens dubte amb la contemporània i confusa cohabitació dels móns virtuals amb el món matriu.